Comprensió escrita (Matant el temps)
MATANT EL TEMPS
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja
no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja
no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.- Enlloc.- Es respongué.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
El tema que tracta es de inquietud i alhora tranquil·litat
- S'atura el món, està congelat, petrificat, ella es queda sola allà enmig sense res. Ella respira i posa la seva ment en blanc, cerca la calma però es difícil en una situació així, estava cansada; no hi havia perill de res tot estava bloquejat, l'aigua no es movia, estava tèrbola.
Ella estava quieta, no avançava ni retrocedia i es demanava on podia anar i es contestava a ella mateixa que no anava enlloc perquè no hi havia res.
* A mi m'asustaria sa veritat que hem pases tal cosa i quedar me sola a un món destruït petrificat sense vida
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada