L'accentuació
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén puré alè pagès imprès
irlandès cinquè només entès també
consomé congrés gairebé faré interès
aixó ressò boirós afició ambdós
espòs presó arròs cotó refós
exclòs alló però sinò curiós
talòs gloriòs repòs difós inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu demà permís aniran
així crosto votació anireu Ferran
procés respòn cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telèfon dèbil rèiem
escrivia origens parlàvem orfe fessin
xèrif llàpis avisaven núvol diguéssiu
feièu cantàveu fenomen sortieù cervòl
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia camera
acadèmia església pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima
5. Com hauríem d’ escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall mèdul·la víking rèptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’ accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net té un os de la mà mes llarg del que és normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que ús vol oferir per postres.
5. Els béns de acusat son un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volien veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repós. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’ hores? Es potser perquè en l' últim apat que ferem haviem pres un cafè espés amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’ estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de premer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’ assegurança, va sonar una aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho sembla, perquè amb la cridòria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caós!
9. Accentueu ara els fragments d’ aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospitàl, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrèc i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sap que era una tortora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai més. La tortora, abans emprendré el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt emprendré el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versió catalana va sortir l’any següent). El titòl feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capitól de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’ exemple indi i el van prohibir.
ega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt emprendré el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada